EM POSAREU.
“Em posareu...
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»
I que li donen una breu notícia:
«És el fill del forner, que feia versos.»
Més cultament encara: «El nét major
de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.”
-Tema: el desig d’arribar a la mort.
-Subtemes: el reconeixement d’una persona que feia versos.
-Recursos retòrics:
Enumeracions: “o aquell rosari humil, suat, gastat…”
Ironía: “Poseu-me les ulleres.”
Imatges: “creu”, “rosari”, “taüt”
Glossari:
Inquirint: preguntant.
Aquest poema ha sigut musicat per Paco Muñoz:
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=83&autor=21
ELS AMANTS.
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
-Tema: l’amor que senten dos amants.
-Subtema: els millors amants que han pogut existir a València.
-Recursos retòrics:
Comparacions: “No hi havia a València dos amants com nosaltres.”
“No comprenem l'amor com un costum amable…”
“com un costum pacífic de compliment i teles.”
“Es desperta, de sobta, com un vell huracà…”
“car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
Exclamació retòrica: “Què voleu que hi faça!”
Paral•lelisme: “Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.”
“Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.”
Hipérbaton: “Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.”
Metàfores: “No comprenem l'amor com un costum amable…”
“i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny (l’huracà)”
-Glossari:
Rodolem: Caure avall per un pla inclinat, moure's al llarg
d'una superfície donant voltes sobre si mateix.
Enyorança: Pena o dolor per l'absència, la pèrdua, d'alguna cosa o persona.
Aquest poema ha sigut musicat per Ovidi Montllor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada