3) POESIA DE SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ

HE MIRAT AQUESTA TERRA.


“Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent

el falcó s'enduia la claror del cel,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit

i boques de fosca fressen als camins,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols

de les fulles aspres del llunyans alocs,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud

dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç

de passar la rella damunt els records,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit

camp l'ample silenci que estenen els grills,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec

com l'hivern despulla la son dels sarments,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls

de l'aiguat de sobte baixa pels rials,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.”


-Tema: l’amor a la terra.

-Subtemes: les emocions davant dels canvis del paisatge de la seva terra

-Recursos retòrics:

Repeticions: “he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra…”

Ironía: “dels meus morts que riuen d'estar sempre junts…”

Hipèrboles: “Quan el vent es parla en la solitud…”
“Quan la pluja porta l'olor de la pols…”
“El falcó s'enduia la claror del cel…”

Comparació: “Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments…”

-Glossari:

Bleixar: Alenar amb fatiga, respirar de manera cansada. Bleix: respiració cansada.

Fressar: Petjar sovint un terreny o un camí, freqüentar-lo, fer-lo transitable. Cal no confondre-ho amb fressa: soroll, brogit.

Ajaçar: Posar en el jaç, en el llit. Ajeure's en un jaç, com en un jaç. Ens vàrem ajaçar damunt l'herba a l'ombra d'una alzina.

- Aquest poema consisteix a universalitzar l'amor a la terra mirant-la al llarg d'un dia. Des del cap de Begur fins a Tortosa la llum del dia a la costa catalana s'inicia pel llevant, a la ratlla de l'horitzó del mar (primera estrofa) i es pon per darrera les muntanyes (segona estrofa). Són moments particularment intensos de mirar "aquesta terra" (gairebé qualsevol terra...). Mira la terra de nits a través dels sons... (tercera estrofa); mira la terra en les olors que desvetlla la pluja (quarta estrofa); mira el record
del passat, dels seus morts, quan bufa el vent (cinquena estrofa); el paisatge d'estiu (sisena estrofa); el paisatge d'hivern (setena estrofa); fins i tot en els aiguats catastròfics de la tardor ("cavalls desbocats").

Aquest poema ha sigut musicat per Raimon.




PER SER CANTADA EN LA MEVA NIT.


“Perdut en l'aigua

callada del meu somni.

Jo sol, i l'ombra

dels xiprers, que m'espera

mirall endins de l'aigua

del meu somni.

Pedra, vent: em podríeu

allunyar del continu

pas de cristall, de l'aigua

del meu somni?

Enllà d'una profunda

nit sense veus, em nego

en el dolor de l'aigua

del meu somni.”


-Tema: la dificultad d’aconseguir el seu somni.

-Subtema: la soletat.

-Recursos retòrics:

Preguntes retòriques: “ Pedra, vente m podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l'aigua del meu somni?”

Hipèrbol: “em nego en el dolor de l’aigua…”

-Glossari:

Xiprer: és un arbre originari de l'orient de la zona mediterrània des de Iran fins a Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC.